Una ciutat mil·lenària
Els primers testimonis de certa importància que apareixen a l’Hospitalet pertanyen a la cultura ibèrica, entorn al segle IV aC, tot i que a la vall del Llobregat s’hi han trobat restes de presència humana del paleolític i neolític.
Cap de Medusa (s. II aC)
Aquesta peça d’ús funerari va ser trobada per un agricultor a l’entorn de l’esglèsia de Santa Eulàlia durant la segona meitat del segle XIX, i l’original ara es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Ha esdevingut un dels símbols de la ciutat.
De l’època romana trobem nombroses restes, a partir del segle II aC. D’aquest període també són les restes de vaixells aparegudes a la zona de la Marina, que llavors encara es trobava sota el mar.
Primera menció escrita (s. X dC)
L’any 908 apareix el nom de la ciutat per primera vegada esmentat en un document escrit, sota la denominació de Provençana (villa Provintiana) que és el seu antic nom. Es tracta d’un contracte de compra-venda d’uns terrenys a la zona de Provençana per part de Radulf, fill del comte Guifré el Pilós, que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic.
La ciutat es desenvolupa durant l’Edat Mitjana al voltant de dos nuclis que apareixen durant el segle XII: l’església de Santa Eulàlia de Provençana al barri de Santa Eulàlia, i l’hospital de la Torre Blanca, a l’actual barri del Centre. D’aquesta època encara ens queda el carrer Xipreret i el redescobert castell de Bellvís, al barri de la Torrassa al qual li dóna nom.
Conveni de l’Hospitalet de 1713
Signat el 22 de juny de 1713, fou un acord secret negociat a l’Hospitalet entre austracistes i borbònics que decretava el cessament de les hostilitats de la guerra de Successió, i representava la sortida dels aliats dels catalans i l’inici de l’ocupació del territori català per part de les forces franco-castellanes.
L’Hospitalet ha estat fins al segle XX una vila tradicionalment agrícola, però amb la Revolució Industrial, durant el segle XVIII, ja comencen a instal·lar-s’hi les primeres indústries tèxtils. Llavors ja era una ciutat d’immigrants, majoritàriament occitans, però amb el desenvolupament industrial que es produeix al segle XX i durant el franquisme tindrà lloc un creixement demogràfic espectacular, que la convertirà en la segona ciutat del país i en la ciutat acollidora que tenim avui dia.
Canal de la Infanta (1819)
Aquesta important infraestructura canalitzava l’aigua del Llobregat, i va dinamitzar l’economia augmentant la productivitat agrícola i impulsant la industrialització de la zona.
