Patrimoni dels barris: Districte IV
1. Església de la Mare de Déu de la Llum
Església parroquial situada en el barri de La Florida, d’arquitectura moderna i funcional. L’altar és de marbre de Sant Vicenç dels Horts i estava col·locada sobre una roca del Pirineu català, abans de la reforma de 1979. Va ser construïda amb motiu de la creació d’un nou barri que acollia els treballadors de l’empresa “Fuerzas Eléctricasa de Cataluña, l’any 1956. Els terrenys i el finançament de la construcció van anar a càrrec de l’empresa. Per aquest motiu l’advocació és el de la Llum, en clara referència a la finalitat de l’empresa.
2. Parc de les Planes
El Parc de Les Planes, és un parc urbà delimitat a ponent per l’avinguda d’Isabel la catòlica, a migdia per les vies del ferrocarril; al nord, pel carrer de Sant Rafael, i a llevant pel carrer Teide. Situat a banda i banda de l’antiga riera, anomenada del cementiri. Aquesta s’obria pas entre els turons de Can Serra i el de les Planes. Actualment té una superfície de 8ha i representa el principal pulmó verd de la ciutat. Al parc hi ha 1300 arbres de 41 espècimens diferents. Destaca un grup d’oliveres (Olea europea) centenàries rescatades de la Ribere d’Ebre i unes casuarines centenàries.
Aquests terrenys es van salvar de l’expansió urbanística per la seva proximitat amb el cementiri municipal, ja que una normativa impedia la construcció de blocs de pisos. Al segle XVIII només hi havien algunes masies disseminades pel territori entre conreus de vinya i cereals. Però al segle XIX, amb la fil·loxera i la necessitat de proveir de materials de construcció l’àrea metropolitana va afavorir la instal·lació de bòbiles i una fàbrica de productes químics. Es va inaugurar l’any 1986.
3. Xemeneies de bòbiles
Dins de l’actual Parc de les Planes s’hi han mantingut les xemeneies corresponents a les antigues bòbiles Goyta i Oliveros, com un referent visual i de contextualització històrica important.
Les bòbiles van ser unes de les més importants i representatives del procés d’industrialització de l’Hospitalet. Durant la segona meitat del segle XIX, van proliferar, tot i aprofitant les riques terres argiloses del municipi. Es van produir veritables processos de concentració industrial, especialització i mecanització que van donar lloc a empreses emblemàtiques: Cosme Toda, Batllori, Cucurny, etc. Les indústries més petites, sobretot les bòbiles amb un únic forn, van anar desapareixent de mica en mica a partir de principis del nostre segle.
4. Capella del cementiri
Capella i oratori del cementiri municipal d’un marcat estil neoclàssic. En el context de l’arquitectura de Puig a l’Hospitalet, aquesta obra se situa en un punt d’inflexió, en què l’arquitecte, que des de 1915 venia temptejant diverses aproximacions a les tendències noucentistes, sembla prendre partit per un classicisme no monumentalista, que vehicula, com en altres autors coetanis, la peremptòria simplificació de les formes al marge de la ortodòxia del Moviment Modern. En molts casos, aquest camí portarà a l’Art Déco i, per a Puig, és el primer pas cap al gust pel joc de volums que, a partir de 1930, caracteritzarà la seva arquitectura.
Ramon Puig Gairalt, fou l’arquitecte que projectà aquest oratori del cementiri, durant els anys 1922-1923. L’encàrrec que li fan és aquest: “Dése cuenta de este acuerdo al Sr. Arquitecto Municipal para que proceda a confeccionar los planos y presupuestos de la obra a la mayor brevedad posible, al objeto de que aquella pueda estar terminada por la festividad de todos los Santos…..a cinco de agosto de mil novecientos veintiseis”.
Font: Informació procedent de les fitxes del mapa de Patrimoni Cultural elaborat per la Diputació de Barcelona
(autor: Jordi Montlló Bolart)
