Discurs de Jaume Graells, com a portaveu d’Esquerra Republicana, a la constitució de l’AMB (2023-2027)
Ens hem de felicitar per haver assolit un ampli consens en la definició del programa de govern i en la configuració plural i integradora de la direcció política de l’AMB. Els 36 municipis que la conformen s’han de sentir representats en aquest consell i en els seus òrgans de govern que, amb l’acord assolit, representen de manera àmplia i plural les diferents sensibilitats polítiques i territorials.
Precisament aquest ampli consens ha estat clau en els avenços assolits en els darrers anys i és el que ens permetrà seguir reforçant la institució i avançar per donar resposta efectiva als desafiaments presents i futurs.
Només una nota negativa en la constitució del nou consell metropolità: l’entrada d’una força política que fomenta els discursos d’odi, que nega i de fet vol derogar el marc de drets i llibertats que, tot i imperfecte, tant ens va costar assolir després d’anys de lluita ciutadana per la democràcia en el nostre país. Ens neguem a normalitzar aquesta irrupció de forces antidemocràtiques en les nostres institucions. Des d’Esquerra Republicana sempre plantarem cara al feixisme, el racisme i a tota proposta que atempti contra la democràcia i els drets i les llibertats del nostre país i especialment de les dones i els col·lectius LGTBI. Ni un pas enrere en aquest sentit.
Respecte al programa de govern hem de dir que les accions que es recullen en el mateix, tant en els principis orientadors com en els objectius programàtics, els podríem situar en el centre de les polítiques transformadores de benestar de qualsevol país avançat.
De fet aquest programa, com a gran metròpoli de la mediterrània i del sud d’Europa, ens projecta al món i als grans reptes globals que hi ha plantejats: la resposta a l’emergència climàtica i la sequera, la protecció del medi ambient i la reducció de la contaminació, la mobilitat sostenible, la gestió de l’aigua, o la dels residus, la vertebració del territori i la protecció dels espais naturals, la transició a l’economia verda i del coneixement, l’equitat social i territorial, l’habitatge accessible o l’urbanisme transformador al servei de les persones.
Qualsevol d’aquests temes es troba entre les principals prioritats de l’agenda política europea i de qualsevol organisme internacional que defensi el progrés i la justícia global. Això ens ha de permetre transferir coneixement, recursos i aprenentatges amb altres metròpolis que comparteixen els mateixos propòsits i anhels.
En aquest sentit, volem remarcar i posar l’accent en alguns dels reptes que considerem fonamentals en el context d’aquest nou mandat:
1er. El repte de la inclusió i la cohesió social en temps de transició i de canvi de paradigma. Els temps de canvi de model, (abans li dèiem revolucions, ara li diem transicions) sempre han estat acompanyats de malestar i conflictivitat social. La transició a l’economia verda i digital i a un nou model econòmic de nova generació basat en el coneixement, la mobilitat sostenible, la transició a les energies netes, la lluita contra la sequera i el canvi climàtic, etc., s’ha de fer des de la inclusivitat i amb voluntat integradora sense deixar ningú enrere, especialment els més vulnerables: siguin persones, col·lectius, empreses, sectors econòmics, territoris, etc.
2on. El repte del finançament i l’assumpció de noves competències. S’albiren temps on pugui tornar a sonar la música de l’austeritat, de l’acompliment de les regles fiscals i de la contenció del dèficit. Això, barrejat amb una inflació imprevisible – no oblidem que seguim en temps de guerra, ens situa en un còctel que pot posar en risc la viabilitat financera de molts dels programes de progrés dels nostres municipis. Caldrà redoblar esforços per garantir-ne el finançament davant els nous escenaris econòmics i pressupostaris i que, alhora, ens permeti completar el mapa de competències que tenim reconegudes per llei.
3er. El repte d’assolir un lideratge metropolità fort i compartit, amb un relat propi que ens cohesioni com a territori, ens doni identitat pròpia, centralitat política i territorial i que ens permeti projectar al món la marca Barcelona, compartir reptes i transferir coneixements i recursos amb altres metròpolis globals.
4rt. Finalment, un repte transversal a tots els altres: el repte per incrementar la productivitat del nostre teixit econòmic. Com sabem el marge de millora en aquest sentit és important en el nostre país i també a la nostra metròpoli. Apostarem per una economia basada en el coneixement, la dignificació dels llocs de treball, la qualitat dels serveis públics i en especial de la formació professional. Cal superar els models de creixement basats en l’abaratiment de recursos humans i socials, en la massificació i en el deteriorament del territori i el medi ambient. Per garantir el benestar i la cohesió social és important el creixement econòmic, sí, però encara ho és més el com creixem.
Aquest és un dilema que haurem de saber gestionar en els propers anys. Gràcies
